Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà.
La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú.
No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Sir 15,15-20

Salm Responsorial

Sl 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria.
Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria.
Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

1Co 2,6-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
[«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.]
Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal.
[El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]
»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri.
[Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. »També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]
»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.» 

Mt 5,17-37

"Lliures per a què? Per a la vida"

Déu ens ha donat el do la llibertat, llibertat que, fins i tot, podem fer servir per al mal: Si tu vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel, diu la primera lectura. Però evidentment això no vol dir que sigui igual el bé que el mal. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. Escollir la vida o la mort té unes conseqüències molt diferents. Per això acaba dient: El Senyor no mana a ningú que faci el mal, ni autoritza ningú a pecar. Déu vol que fem servir la nostra llibertat per al bé.
I Jesús a l’evangeli ens recorda la importància dels manaments: No penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i els Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. I llavors passa revista als deu manaments però no per anul·lar-los sinó per a indicar unes exigències encara superiors. Així no és suficient no matar, sinó que no ens hem d’enfadar, ni hem d’insultar els germans. I ni que et trobis ja a l’altar a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb ell. Més important que l’ofrena és fer la pau amb els germans. I no és suficient no cometre adulteri sinó que tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. I no és suficient donar un document de divorci sinó que tothom qui es divorcia de la seva dona, en fa una adúlte - ra. I no solament no s’han de trencar els juraments sinó que s’ha de dir senzillament sí quan és sí, no quan és no. Aquesta és la saviesa de la que parla Pau, una saviesa que no és del món present ni dels dirigents que estan a punt de ser destituïts però que té com a premi: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen. Som lliures, sí, però l’únic camí que porta a la vida, a l’autèntica vida, és el camí d’exigència de Je sús que termina en una felicitat inimaginable.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi